“S’ha de caminar com un camell, que ‘rumia’ al mateix temps que camina”
Descobrim un dels textos més bonics de Henry David Thoreau, on parla sobre l’art de fer camí com una manera d’obrir l’ànima
“Vull dir unes paraules a favor de la naturalesa, de la llibertat absoluta i de l’estat salvatge”. Així és com comença un dels textos més inspiradors del filòsof i naturalista Henry David Thoreau (1817-1862). Sota el títol de Caminar, l’autor nord-americà, conegut sobretot pel seu llibre Walden o la vida als boscos, hi exposa la seva filosofia del fet de caminar com la manera més intensa de desvetllar els sentits i l’ànima humana.
Abans de continuar, cal entendre com, tal com explica Rebecca Solnit a l’assaig Wanderlust. Una historia del caminar, no és fins al segle XVIII que l’aristocràcia es pot permetre el luxe de passejar per plaer. Fins aleshores, tothom caminava, però per treballar, caçar o fugir.
Segles més tard, Thoreau reivindica que caminar ens permet retrobar la comunió ancestral, cada vegada més perduda, amb la natura. Una filosofia que potser avui ja és molt coneguda, però cal tenir en compte que el seu text va ser publicat el 1862 i que aleshores es difonia en forma de conferència. Era tota una revolució que, ja aleshores, a ell l’obsessionés la desconnexió que hi havia entre l’home i la naturalesa.