Els primers ulls de tot
Ens posem als ulls d’un maquinista de tren al llarg del trajecte entre Barcelona-Sants i Vilanova i la Geltrú. Ell és el primer que ho veu tot, el qui guia la maquinària sobre els raïls
Cada tarda, després de l’escola, l’Agustí pujava a la cabina del maquinista. El tren sortia del seu Puigcerdà natal i arribava fins a la Tor de Querol. Un trajecte de tan sols set minuts, suficients perquè els ulls de l’infant descobrissin un món que s’obria entre els raïls. Un indret on els paisatges canvien a cada estació, de les fulles molles de la tardor que s’enganxen a les vies a la passarel·la de neu i glaç de l’hivern, fins a l’esclat de flors primaveral que s’estén a banda i banda de la cabina. Meravellat, el nen també observava el maquinista, que, al capdavant del tren, traspuava felicitat per la seva feina, pel seu servei a la societat.
Amb tot això creix Agustí Muñoz Porta (1994), que des del 2017 és maquinista a Renfe. Tot i els seus bons records d’infància, en un inici ell no es prepara per a aquest ofici. Estudia una carrera universitària, però és amb la crisi econòmica que canvia de plans i decideix apostar pel món ferroviari. Tot això m’ho explica un matí de dilluns a l’estació de Sants de Barcelona, on ens trobem per embarcar-nos en un viatge rutinari que ens durà per l’R2 Sud fins a Vilanova i la Geltrú.