Un passat fet de gel
Descobrim el que queda de la xarxa de pous de gel i de neu que hi ha al Pallars Jussà a través de la historiadora Joana Franch Esplandiu.
Va haver-hi un temps en què hi havia coses que només es podien fer de matinada. Aquell moment en què l’aire encara és glaçat i la incontrolable escalfor del sol és lluny d’arribar. És aleshores que una sèrie d’homes omplien els carros amb una matèria extremament fràgil i fugissera: el gel. Un element indispensable per a la conservació del menjar i que només estava a l’abast d’uns pocs privilegiats.
El gel. Què faríem sense ell durant els mesos més càlids? I que fàcil que ens resulta produir-lo a casa... Glaçonets per refrescar les begudes, bosses de gel per guarir les inflamacions. El gel pot ser inesgotable, infinit. Res a veure amb el que es trobaven els nostres avantpassats.
Ho sap molt bé Joana Franch Esplandiu, historiadora i bibliotecària de Tremp. Un dia li pica la curiositat. Casa dels seus pares és en una antiga fàbrica de gel dels anys seixanta. Era molt petita i s’hi fabricaven uns 500 quilos de gel diaris. A partir d’aquí, Franch comença a investigar sobre les fàbriques de gel de Tremp del segle XX.