Possiblement, aquesta és la història de molts dels nostres avantpassats. L’avi i l’àvia es coneixen durant les festes majors. Són històries que comencen amb un ball, amb una orquestra de fons. Una nit d’estiu sota la llum dels fanalets de la plaça. Tant se val si són les festes d’un poble, d'un barri o d'una ciutat. Són un vitrall de records que s’expliquen amb tendresa des de butaques cobertes de ganxet.

Durant dècades, moltes parelles i matrimonis es van formar a les festes majors. I no és pas casualitat. Fins gairebé els anys setanta no hi havia gaires espais de trobada entre homes i dones. “En alguns pobles fins i tot hi havia carrers on els homes baixaven per una banda i les dones per l’altra”, assegura Xavier Roigé, professor d’antropologia i museologia de la Universitat de Barcelona. Per això, un dels moments més esperats de l’any era l’arribada de la festa major. Aquell era un dels pocs llocs de trobada on es permetia una certa proximitat.

Clica aquí per llegir l’article sencer