Camilleri, Couto i la multiplicació de les llengües
Compartim taula amb dos traductors de llengües romàniques al català. Pau Vidal ho fa de l’italià i Pere Comellas, del portuguès. Descobrim què les diferencia i què tenen en comú aquestes llengües, que ells ens fan conèixer traduint
Tinc una cita amb dos apassionats de les llengües. Dos malalts dels mots. Lletraferits. Traductors. Asseguts a la terrassa del bar Joanet, a la plaça de Sant Agustí Vell de Barcelona, la seva conversa és com una partida perfecta entre dues llengües romàniques: l’italià i el portuguès. Una timba entre dos mons lingüísticament pròxims, però alhora amb idiosincràsies molt diferents. Què és, si no, la riquesa de la llengua?
En un costat de la taula hi seu Pau Vidal (1967), filòleg, escriptor, divulgador de llengua catalana i traductor de l’italià. A les seves espatlles, una gran varietat de traduccions al català de clàssics com El Gattopardo de Tomasi di Lampedusa, així com molts dels llibres d’Andrea Camilleri. Tampoc hi falten autors com Pasolini, Tabucchi o Saviano. I és amb el projecte de traducció d’Els virreis, de Federico de Roberto, que obté el premi Jaume Vidal Alcover de traducció.
A l’altra banda hi seu Pere Comellas (1965), lingüista, traductor del portuguès i professor de l’Àrea d’Estudis Gallecs i Portuguesos de la Universitat de Barcelona. Guanyador en dues ocasions del premi Giovanni Pontiero per les seves traduccions del portuguès al català, entre els autors que ha traduït hi ha noms com Mia Couto, Baltasar Lopes, Eça de Queirós o Fernando Pessoa, entre molts d’altres.