El meu barri ja no hi és
Antic reducte d’anarquistes, immigrants, classes populars... Recorrem el barri del Progrés, a Badalona, amb el seu novel·lista i guardià biogràfic, Julià de Jòdar. Així passem de la ficció a la realitat, que ell ens explica fent un exorcisme a peu
El dia és gris i ventós. Fred. Com petits tirabuixons, el vent escombra els carrers de records i històries que ja no existeixen. Bocins de vides esvaïdes per la memòria. Fa temps, aquests carrers eren plens de vida, de relats quotidians, alguns anodins, d’altres fantàstics, novel·lescs. Quan plovia, el fang adornava sabates i portals. I si feia sol, els venedors obrien de bat a bat els seus locals austers. Ara aquí ja només hi queda l’oblit. I un escriptor.
Ell és l’encarregat de reviure tot el que el pas del temps s’ha endut. Ho fa a través de les paraules, com en un impuls per rescatar els seus propis records. Ell mateix neix el 1942 dins d’aquestes quadrícules de carrers que formen el barri del Progrés, a Badalona. Tot aquest passat vital li serveix per fer una trilogia que publica sencera amb el títol L’atzar i les ombres (Comanegra). Tres novel·les d’aprenentatge en què un adolescent relata alguns dels temps més foscos viscuts en els barris industrials de la perifèria barcelonina.
Qui sap si aquest adolescent és un alter ego de l’autor. Això romandrà en el misteri. El que sí que se sap és que el qui escriu aquestes més de 800 pàgines és Julià de Jòdar. I és en aquest dia fred i ventós que em cita per recórrer els carrers del seu passat.