És el matí del 23 d’abril del 1993 quan als quioscos apareix el primer número d’Enderrock. A la portada, una imatge de Sangtraït i un eslògan: “La primera revista de rock en català”. Tota una declaració d’intencions. Un nou mitjà acaba de sortir a la llum i trepitja fort. Un mitjà que, trenta anys més tard, té una tirada de deu mil revistes mensuals, més de quatre mil subscriptors i tota una sèrie de multiplataformes des d’on es difon la música catalana arreu del territori.

Però anem al principi de tot. A aquell any en què apareix als quioscos aquesta nova revista. Darrere del seu naixement hi ha persones com en Lluís Gendrau –actual director editorial– que aleshores és un estudiant de Ciències de la Informació a la UAB i a qui fa temps que li ronda pel cap, juntament amb l’empresari Josep Pons, muntar una revista de rock català per a joves. Paral·lelament, Ferran Amado, Xavier Mercadé i Agnès Rotger signen un article al fanzine basc El Tubo, on parlen sobre el rock català. Precisament ells també estan contemplant la idea d’encetar una revista, que es diria El Galliner, per a potenciar els grups catalans.

Clica aquí per llegir l’article sencer