El poeta romà Ovidi deia que els humans naixem amb llàgrimes, entre llàgrimes transcorrem la vida i amb llàgrimes marxem. A la Bíblia també s’afirma que la vida és una vall de llàgrimes. I si continuem buscant textos antics veiem que, al llarg de la història de la humanitat, les llàgrimes sempre han estat a tot arreu. Però alhora no han estat enlloc, perquè sovint no les hem mostrat. Moltes vegades han quedat relegades a la intimitat, lluny de mirades alienes, amagant-se dels possibles judicis a què poden ser exposades. O potser, directament, hem après a no plorar. L’“estic bé” i el somriure impostat és la millor defensa per a alguns, mentre les llàgrimes els regalimen per dins.

Clica aquí per llegir l’article sencer